Uns mesos desprès, el desembre, en Gay es va asseure a la seva oficina a nova York. Ell no rebia cap oferta de treball i sentia que la seva culpabilitat sobre l’assaciant de la Míriam mantenia les persones allunyades d’ell. Un home nessesitava ser pobre dins per dibuixar planols per una bona construcció. I en Gay es sentia brut.
Ell estava fent un dibuix de la seva casa i de la Anne per viure-hi desprès del seu cessament quan el telèfon va sonar.
“Hola, Gay, sóc en Bruno.”
En Gay no va dir res i va penjar el telèfon, però va sonar un altre cop.
“Et vull veure, Guy, va dir en Bruno.”
“No,” va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella nit ell i l’Anne van sortir del seu pis i en Bruno estava allà a la foscor. En Gay va aguantar la ma de l’Anne i va intentar mantenir la calma.
Hola, Guy, va dir en Bruno suaument. Ell mirava l’Anne amb gran interès, com si estigues sorprès de veure en Gay amb una dona.
Nosaltres em de marxar, nosaltres hem de marxar, va dir en Gay i va marxar ràpidament, encara amb la ma de l’Anne.
o Guy, jo nomes vull... va dir en Bruno.
Qui era aquell? va dir l’Anne.
Un home que coneix-ho. Ell busca feina. va dir en Gay. no es res.
Que vol en Bruno? va pensar en Gay. que vol ell?
La pregunta no va marxar, i en Gay no podia parar de pensar-hi.
un mati de gener en Bruno va aparèixer el costat d’en Guy en un carrer i va dir, vols prendre algú amb mi.
-No
-Si va dir en Bruno, de que estàs espantat,
-de res va dir en Guy semblo espentat?, (avisa a la policia va pensa en gai, avisa a la policia, ara! però no va poder.
-llavors pren-te algú amb mi va dir en Bruno. en Gay va estar d’acord d’anar el bar.
perquè no amb vas dir res de l’Anne va demanar en Bruno. La dona amb la que et veig, ho se tot d’ella.
Aquest es la nostre ultima trobada va dir en Guy. Jo aniré a la policia a parlar de tu.
perquè no ho vas fer l’any passat? En Bruno va somriure. Jo els diré que amb vas pagar per matar a la Míriam, jo els diré que vaig anar a Mèxic i que jo no ho poder haver fet sol. Em creuran a mi.
En Guy sabia que això era veritat. Ell va dir, haig de marxar.
espera va dir en Bruno mataràs el meu pare. En Guy va mirar els ulls d’en Bruno eren els ulls d’un nen boig, en Guy es va sentir desemparat, no podia fer res,
aniré a la policia si tu no el mates, va dir en Bruno i desprès va marxar del bar de cop.
a les següents dues setmanes en Guy va veure en Bruno esperança a fora l’oficina cada mati quan sortia, desprès va arribar la primera carta, era un mapa de la casa d’en Bruno, amb un pla escrit per l’assaciant.
en Guy la va llençar però les cartes venien cada dos o tres dies, la carta 21 deia vols que li digui a l’Anne sobre la teva part de l’assaciant de la Míriam, has de matar el meu pare aviat, abans de mig març desprès en Bruno li va enviar una gran pistola, tot semblava part d’un joc o d’una pel·lícula dolenta.
En Guy va mirar a la seva pròpia pistola. l’havia comprat quan ell en tenia 15 perquè era petita bonica i perfecta, i ell va riure i va pensar en quan ell era un noi.
En Guy va passar-se tot el dia següent amb l’Anne a la ciutat. I ells anaven a mirar la seva casa.
S’acabarà a finals de març, va dir en Guy.
esta bé, va dir l’Anne. Ells el cassaran d’aquí dos mesos la va comprar per això.
tu saps que...? En Guy va començar a dir, es va parar i va mirar l’Anne al costat dels seus ulls ell volia dir-li sobre les cartes d’en Bruno i la pistola, però no podia, ell no volia cap secret per l’Anne però aquí hi havia el més gran secret de tots, de cop en Guy es va donar conta que la seva vida es partia amb dues parts, una vida amb l’Anne i una vida amb en Bruno. Ells van tornar a la casa de l’Anne i desprès en Guy va fer una caminada pel jardí. ell va veure una forma negre. era en Bruno! En Guy va pagar-lo fort i tots dos van caure al terra, en Bruno era molt fort, i les seves mans van anar cap el coll d’en Guy. En Guy volia matar-lo. Ell va empenya en Bruno a l’herba, lluitant dur.
De cop en Bruno va dir, Guy tu sabies que era jo!
jo et mataré el pròxim cop que et trobi aquí! va disparar en Guy.
o, Guy! matem si tu ho vols! va dir en Bruno rient, però estàs preparat per matar el meu pare?
Jo estic preparat per trucar a la policia, va dir en Guy.
I jo estic preparat per dir-li a l’Anne sobre tu i la Míriam, i desprès tu li dius a la policia! hi havia una llum vermella els ulls d’en Bruno; ell el mirava com un animal boig. jo escriure a l’Anne aquesta nit, Guy, llevat que tu amb diguis que estàs anant a matar el meu pare! Ells es va girar i va córrer lluny.
Ara en Guy estava espantat. Ell va esperar que la carta d’en Bruno a l’Anne arribes. Ell sabia que no ho podia parar. Que li podia dir a ella sobre l’assaciant? Ell volia a la Míriam morta, ell no va parar que en Bruno la mates.
Uns dies més tard l’Anne va telefonar en Guy. La seva veu estava sacsejada i en Guy va saber el que havia passat.
He tingut una carta Guy, va dir.
o? ell va provar de estar calmat, una carta? No hi ha cap nom a la carta, Guy, ella va dir. hi diu que tu sabies sobre l’assaciant de la Míriam.
No ho entenc, Anne, ell va dir. No ho entenc....
Guy, jo no ho diré a ningú; va dir l’Anne. però que està passant?
no passa res Anne; va dir en Guy, i va pensar que la seva veu sonava estranya. Puc veure’t aquesta nit? parlarem sobre això.
No puc va dir l’Anne.
En Guy va sentir que l’estava perdent, i que en Bruno era a tot arreu.
desprès en Guy es va donar conta d’una cosa més: ell havia començat a mentir a l’Anne.
